dilluns, 21 de desembre de 2015

nº 43 Àmbits de Psicopedagogia i Orientació

Ja es pot accedir al número nº 43 2ona època de la versió digital i gratuïta d’ ÀMBITS DE PSICOPEDAGOGIA I ORIENTACIÓ – ÀMBITOS DE PSICOPEDAGOGIA Y ORIENTACIÓN – FIELDS OF EDUCATIONAL PSYCHOLOGY AND COUNSELLIG.


En aquest número hi trobareu els següents articles:

“LA LLEI DEL MENOR” Joan Serra Capallera (Director Àmbits de Psicopedagogia i Orientació)
USOS I CRÍTIQUES DELS TEST ESTANDARDITZATS EN ELS SISTEMES EDUCATIUS Juan Andrés Ligero Lasa (Universidad Carlos III de Madrid y Co-director del Máster en Evaluación de Programas y Políticas de la Universidad Complutense)
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I INNOVACIÓ EDUCATIVA: PERCEPCIÓ DELS PROFESSIONALS EN ORIENTACIÓ EDUCATIVA Maribel Cano, Eva Liesa i Paula Mayoral (Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna URL)
LA QUALITAT DE L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA DELS JOVES DE 12 A 16 ANYS A CATALUNYA. SITUACIÓ ACTUAL I DESAFIAMENTS –  Marius Martínez, Laura Arnau, Marta Sabaté (Universitat Autònoma de Barcelona)
LA INVENCIÓ DEL TDAH I LA MEDICALITZACIÓ DE LA INFÀNCIA – Maria José Cesena (Psicopedagoga EAP Nou Barris)
EL TREBALL EN XARXA PER A L’ÈXIT EDUCATIU DE L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS – Belinda Siles (Escola Mare de Déu del Rocío), Mª Jose Segura (Escola Mare de Déu del Rocío), Cristina Petreñas (Dept. Didàctica i Organització Educativa, UB), Ignasi Puigdellívol (Dept. Didàctica i Organització Educativa, UB)
ANÀLISI I INTERVENCIÓ CONTEXTUAL EN LES CONDUCTES DISRUPTIVES I DESAFIANTS D’UN ALUMNE AMB TEA – María López Marí, José Peirats Chacón (Grup d’Investigació CRIE Universitat de València)

Es pot accedir a la revista a través de l’enllaç: www.ambitsaaf.cat



ÀÁF és una plataforma digital gratuïta que s’edita per ACPO quatrimestralment en català, castellà i properament en anglès. Si vols rebre gratuïtament la revista pots REGISTRAR-TE i la rebràs puntualment, i si vols disposar dels materials en suport paper i donar suport econòmic al projecte fes la SUBSCRIPCIÓ (10€ anuals)

Joan Serra Capallera
Director d’Àmbits de Psicopedagogia i Orientació

Crònica de la Taula Debat sobre Salut Mental i Educació



En el marc de la l’Assemblea Anual de l’ACPO, l’associació ha convocat quatre professionals de l’àmbit educatiu i de l’àmbit de la salut que han protagonitzat la “Taula Debat sobre Salut Mental” celebrada el dia 3 de desembre.
Ramon Almirall, psicòleg, psicopedagog i terapeuta familiar. Enric Bolea, psicòleg clínic i psicopedagog. Joan de Diego, doctor en pedagogia. Eugenio Diaz, psicòleg i psicoanalista. Moderadora Montse Ortiz, vocal de la Junta d’ACPO.
No cal dir que el contingut d’aquesta taula dóna per escriure un llibre, organitzar un congrés, reformular una llei d’educació i treballar durant tota una legislatura. Per ara, l’ACPO ha fet la demanda als ponents de que aquestes valuoses reflexions quedin recollides en una publicació de la revista ÀÁF de Psicopedagogia.
Per als qui la distància i altres circumstàncies van impedir que gaudíssiu de l’acte, us avancem algunes de les afirmacions dels ponents
Joan de Diego des del seu àmbit professional, ens afirma que la majoria de casos pels quals s’ha de treballar amb urgència i amb mesures extraordinàries a les escoles i als instituts, són  per problemes de salut mental.
A tall d’exemple, alguns dels “punts calents” o reptes als quals s’ha de trobar respostes ajustades són, entre d’altres: el retorn de l’alumne/a de l’HDA a un recurs educatiu, minorar les barreres que suposa el sistema ordinari per facilitar l’accés a l’alumnat amb més afectació...
Cada dia són més les famílies que, a través les entitats privades (associacions, fundacions...) fan propostes per participar dins dels entorns educatius.
L’administració s’ha de preocupar de generar recursos però a part ha d’haver la capacitació del professorat i l’acostament de les famílies als centres educatius.
Mesures més inclusores:
-Estudiar les causes que generen les conductes desajustades, abordar amb urgència aquelles que poden tenir el seu origen en el propi sistema educatiu
- Prevenir des de l’entorn mèdic, social i familiar. Generar recursos de protecció
- Empoderar el professorat per afrontar les situacions quotidianes, capacitar-lo per afrontar episodis lleus, greus etc
- Potenciar el vincle entre famílies i escoles.
- Promoure que els centres es converteixin en promotors de salut i benestar, l’aprenentatge i el creixement han de servir per generar benestar
- Generar recursos dins dels centres que ens permetin diversificar, especialitzar els recursos: Unitat de suport clínic, confluència de professionals i d’estratègies educatives i terapèutiques
- Generar recursos fora del centre educatiu d’atenció temporal.
Per l’ Enric Bolea el seu treball des del SETDIC com a suport per a altres serveis com els EAP, li permet veure la relació estreta entre educació i salut mental per acabar concloent que el centre ha de contribuir al benestar de l’alumnat.
Quan en un centre hi ha malestar es generen  demandes al voltant de  la convivència i de donar orientacions per facilitar la participació dels alumnes en els ambients d’aprenentatge. El SETDIC es situa des de la perspectiva de la “protecció”. Cal pensar en la manera d’ajudar a la implicació de l’alumne/a amb dificultats per poder superar la situació que s’ha generat.
Ens parla d’un dispositiu que a la seva zona anomenen “Petita xarxa” composada per professionals, família i alumne. Espai on els professionals es sensibilitzen per comprendre millor les diferentes conductes dels seus alumnes. Es tracta de donar un lloc al saber que la família té de l’alumne/a.
S’ofereixen diferents espais, no s’imposen, on el noi o la noia, deslliurats de “demanda”busquen maneres de relacionar-se amb l’entorn, amb les que si trobin comodes per reconstruir el vincle amb l'altre.
Amb la mirada posada en la corresponsabilitat i el benestar, la funció del diagnòstic pren una dimensió diferent.

En Ramón Almirall, des d’un enfocament comunitari, aposta per que les intervencions es deixin de veure de manera compartimentada, caldria, doncs, eliminar la separació entre departaments estancs “educació” i “salut mental”,  superar la separació de l’enfocament psicopedagògic i el clínic. El terme “complementarietat” donaria resposta a aquest enfoc, cada professional assumeix una part de la ruta compartida.
Cal seguir treballant per superar la  “devoció per les etiquetes” i caminar cap a l’”entusiame pel subjecte”. L’evolució del concepte etiquetador suposaria que les etiquetes són útils com a  referència, però no han de ser deterministes,de cap manere ens poden anunciar  un pronòstic tancat.
El “diagnòstic psicopedagògic” hauria de parlar de les potencialitats i dificultats actuals i les barreres del sistema, dels punts febles i dels punts forts.
En aquest sentit ens recorda l’evolució de la terminologia dels dictàmens l’escolarització on es detecten contradiccions i tendències poc inclusores.
El professional Eugenio Díaz ens fa parar atenció sobre la tendència a la “psicopatologizació de la vida quotidiana i de la escola on cada particularitat passa a ser considerada com un error, el subjecte està sempre “sota sospita”
Tant en l’àmbit clínic com en l’educatiu, desxifrar els actes  xxxxx és comprendre millor la conducta dels nens/es. Les conductes tenen una funcionalitat,responen a un patró que les sosté. La subjectivitat pren tot el seu sentit.
El pensament de l’escola i dels sistemes en general és que les conductes distorsionades són “errors”  a corregir, porten a l’etiquetatge i d’aquí al fracàs i a l’exclusió.
Com podeu veure, les reflexions han estat a l’alçada de les expectatives que teníem posades sobre aquests quatre grans professionals. La confluència de les seves aportacions ens posen a les mans grans reptes. La nostra tasca diària d’orientar els centres educatius, les famílies, els alumnes, etc serà més rica i més ajustada com més basada en el treball conjunt dels diferents professionals implicats. Per poder portar a terme aquesta tasca és imprescindible l’actitud d’escolta i de respecte de tot el sistema on alumnes, famílies professionals, institucions, etc ens veiem immersos. El respecte passa per l’abandonament de la mirada avaluadora de les dificultats amb l’objectiu de posar una etiqueta i l’adopció de mirades sobre les possibilitats.
La importància del treball en xarxa ens recorda que els components de la nostra associació també poden formar una gran xarxa per recollir bones experiències i per aplegar tots els que gaudeixen de l’enriquiment mutu.
Us esperem a tots en les properes trobades.

Ma. Dolors Gómez Isach
Secretaria d'ACPO

Crònica de les Jornades a Pontevedra

Una part representativa de la Junta de l’ACPO ha participat durant els dies 27 i 28 de novembre a les IV Xornades Nacionais de Orientació Educativa celebrades a Pontevedra. En aquest mateix marc s’ha celebrat l’assemblea anual de la COPOE, confederació a la qual pertany la nostra associació.

Les jornades han aplegat un nombre considerable de participants, en la seva majoria orientadors però també altres professionals de l’àmbit educatiu, sanitari, social i laboral. La varietat de models d’intervenció professional permet als assistents intercanviar punts de vista enriquidors.

Els temes abordats a les diferents intervencions han estat l’escola per a tots, les intel·ligències múltiples, les relacions dels orientadors amb els serveis externs a l’escola, l’abordatge de la família de l’alumnat amb dificultats, la tutoria entre iguals.

L’esperit acollidor de les terres galegues ens ha impressionat a tots, la mateixa ciutat de Pontevedra, galardonada en diferents ocasions pel seu objectiu de prioritzar els aspectes que fan de les ciutats entorns a la mida dels nens i les nenes, ens ha mostrat que la prioritat és la inclusió de tots i totes les persones que conformen les comunitats educatives i la societat en general.

Durant l’assemblea es va actualitzar la informació de l’activitat de la confederació i es van planificar les activitats que es desenvoluparan des de les diferents autonomies de les quals us informarem puntualment. La dimensió i l’impuls internacional d’aquesta organització ens permet visualitzar altres realitats que es desenvolupen a la resta del món entorn de la nostra activitat professional.


Ma. Dolors Gómez Isach
Secretaria d'ACPO

dilluns, 7 de desembre de 2015

Premis Educaweb 2015

L'ACPO va participar en la 8a edició dels Premis Educaweb.

En Jaume Francesch, President de l'ACPO va formar-ne part del jurat, i l'Anna de Jesús, Vicepresidenta, va participar en l'acte de lliurament de premis, que va tenir lloc el passat 26 de novembre.

Podeu consultar els projectes premiats en aquesta adreça: http://www.educaweb.cat/premis/edicions/8a-edicio/premiats/

dissabte, 21 de novembre de 2015

Assemblea Anual i Taula Debat sobre Salut Mental i Educació

L’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació, organitza el proper dijous 3 de desembre de 2015 a les 17.00h l'Assemblea Anual, oberta només per a associats de l’ACPO.

A les 18.00h però , tindrà lloc la Taula de debat Salut Mental i Educació, oberta a tothom.

Els participants són:
Ramon Almirall, psicòleg, psicopedagog i terapeuta familiar. Enric Bolea, psicòleg clínic i psicopedagog. Joan de Diego, doctor en pedagogia. Eugenio Diaz, psicòleg i psicoanalista.

Us hi esperem a la Sala d’actes de laSeu social Fundació Artur Martorell (Av. Drassanes, 3 de Barcelona)

La inscripció és gratuïta, enviant email amb l'assumpte: Assistència Taula debat a secretaria@acpo.cat

dilluns, 5 d’octubre de 2015

7 d'octubre : Marc d'intervenció de l'Orientació a l'educació secundària i a l'EAP dins el Sistema Inclusiu i Presentació d'ACPO a les Terres de l'Ebre

El proper dimecres 7 d'Octubre tindrà lloc la primera sessió del curs formatiu: Marc d'Intervenció de l'Orientació a l'educació secundària i a l'EAP dins el Sistema Inclusiu.


Una formació que persegueix l'objectiu de delimitar i concretar les funcions i els àmbits d'intervenció de l'orientador de centre i l'assessor psicopedagògic de l'EAP dins el marc normatiu, i que compta amb el certificat de reconeixement del Departament d'Ensenyament.






 

Us recordem que, també el dia 7 d'octubre l'ACPO es presenta a les Terres de l'Ebre, a l'Institut de l'Ebre de Tortosa a les 18h00 de la tarda: 


divendres, 25 de setembre de 2015

Presentació d'ACPO a les Terres de l'Ebre



L’Institut de l’Ebre i l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació, us conviden a la xerrada taller "ACTITUD I PUNT: de les capacitats diverses a la normalització"

Dia: 7 d’octubre
Hora: 18:00 h.
Lloc: Sala d’actes de l’Institut de l’Ebre.

El programa que seguirem és el següent:
18:00 Presentació a càrrec de l’equip directiu i David Gámez, Pedagog, Coach i PNL de l’Institut de l’Ebre.
18:30 Taula d’experts:
-Jaume Francesch i Subirana: Psicòleg i President de l’ACPO (Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació). Orientador a l’EAP de Martorell.
-Anna Costa Magnet: Diplomada en Fisioteràpia. Treballa a la Clínica Universitària de Fisioteràpia.
-Àngel Mas i Parera: Mestre i Pedagog. Orientador a l’EAP per a l’alumnat amb discapacitat visual.

La poesia i la música ens faran parar atenció sobre les possibilitats de fer una societat més humana, més plàcida i justa per a tothom.

Us i esperem a tots!

Vídeo del Debat: Quin camí ens porta a l'escola inclusiva?

Recollim  la noticia que El Diari de l'Educació ha efectuat del Debat que va tenir lloc el 22 de setembre amb els candidats del 27-S entorn l'educació inclusiva i que l'ACPO va co-organitzar.


El Centre Cívic de La Sedeta es va omplir per escoltar les propostes dels candidats a les eleccions del 27-S sobre el futur de l’escola inclusiva. Al debat, organitzat per la Plataforma Escola Inclusival’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO), l’Associació de Professors de les Escoles Cristianes de Catalunya (APECC) i El Diari de l’Educació hi van participar tots els partits: Anna Simó (Junts pel Sí), Marta Moreta (PSC), Gemma Lienas (Catalunya Sí que es Pot), Fernando Sánchez-Costa (PP), Manuel Mateos (C’s), Josep Riera (CUP) i Oriol Gil (UDC).
En el vídeo que encapçala aquest article trobareu el resultat del debat. I a continuació, podeu consultar també la grabació de les intervencions del públic –amb les respectives respostes dels polítics– i la reflexió inicial a càrrec el professor Filosofia de l’Educació Joan-Carles Mèlich.

Si accediu doncs a la Font Original de la notícia, al Diari de l'Educació podreu visualitzar els vídeos del Debat.
ENLLAÇ ALS VÍDEOS

divendres, 11 de setembre de 2015

Debat: Quin camí ens porta a l'escola inclusiva?


ACPO us convida el 22 de Setembre al Centre Cívic La Sedeta de Barcelona al debat: Quin camí ens porta a l'escola inclusiva?
 
El debat es seguirà a Twitter mitjançant l'etiqueta #EscolaInclusiva27S

L'aforament és limitat, és necessari confirmar assistència a: escolainclusiva.plataforma@gmail.com

divendres, 10 de juliol de 2015

L’escola trastornada: com abordar el TDAH


Reproduïm article publicat al Diari de l'Educació (Diari de l'Escola d'Estiu) on es recull la participació de la vicepresidenta de l'ACPO a l'Escola d'Estiu Rosa Sensat amb el taller:  L'escola trastornada, com abordar el TDAH


El TDAH, el trastorn del dèficit d’atenció, que s’inicia a la infància és, ja des de fa un temps, un problema amb una presència creixent a les escoles. Aquesta és la conclusió a què s’ha arribat aquest matí al taller «L’escola trastornada, entre el TDAH i la SDO (síndrome del cap cremat)», realitzat a la 50a Escola d’Estiu de Rosa Sensat per aprofundir en el treball a l’aula amb uns alumnes que presenten dificultats de manteniment de la concentració, per hiperactivitat o per excés de moviment i impulsivitat. Tots els assistents –una vintena de mestres– han coincidit que la malaltia és real, que existeix i que s’ha de combatre. La pregunta és com s’ha d’abordar, i és llavors quan apareix un dels principals problemes que envolta el trastorn: la manca d’informació.
Durant els darrers anys, s’ha generat un fort debat entorn del TDAH i del procés d’actuació a seguir entre la comunitat educativa. Què és el TDAH? Cal medicació? Pot ser que el diagnòstic sigui prematur? Segons la psicòloga de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació encarregada de conduir aquesta trobada, Anna de Jesús Cuixart, la diversitat d’actors implicats –docents, famílies, psicòlegs, psiquiatres, neuròlegs i d’altres– fa que es multipliquin les opinions sobre la matèria, que van des de la negació de l’existència del trastorn fins a la sobrediagnosticació, cosa que fa que a vegades les actuacions no siguin les adequades. Per De Jesús, «és evident que existeix aquest trastorn i que és un concepte molt clínic que potser se’ns escapa», però sí que se’n pot parlar, diu, per millorar-ne tant la detecció com el tractament. Segons un estudi del Departament d’Educació de l’Estat de Connecticut, es calcula que entre un 3 i un 5 per cent dels infants en edat escolar pateixen aquest trastorn.
Els seus símptomes són clars, però a la vegada tan oberts que, a ulls de la majoria de pares i mares, molts dels seus fills s’hi podrien veure reflectits: la regulació de la motivació, la manca d’habilitats per planificar i organitzar-se o les dificultats per controlar els seus impulsos tant físics com verbals són alguns dels símptomes que presenten aquests infants. «Quin nen d’aquesta franja d’edat no presenta alguna d’aquestes conductes?», es preguntaven alguns dels assistents.
Per De Jesús, atesa la dificultat de precisar i identificar el problema en alguns casos, «el mínim que s’ha de fer és una teràpia. Però no en un sentit clínic, sinó en el sentit d’asseure’s amb la persona i parlar amb ella. Conèixer el cas a fons abans d’agafar una via mèdica. Potser s’estan perdent els passos previs abans d’un tractament clínic». Aquest és també un dels punts més conflictius. Com afecta la medicació els infants, si és necessària i el seu grau d’efectivitat són alguns dels temes que s’han debatut avui al taller.

La visió dels mestres

Per la seva banda, el taller d’aquest dilluns ha posat de manifest la preocupació dels mestres davant d’aquest problema. Molts dels participants han admès sentir-se una mica perduts quan es troben amb algun cas de TDAH. Alguns són partidaris de plans individualitzats (PI) o del treball amb vetlladors, i altres opten per una solució «universal» que inclogui els afectats a l’aula a través de la cooperació tant dels docents com dels mateixos alumnes. Tots, però, consideren que és necessari un tractament especial.
També han mostrat el seu enuig per la manca de recursos i les ràtios massa elevades a les aules. Per Carme Gómez, de l’escola Sant Ramon Nonat, «tenir trenta nens a l’aula no ajuda a fer que els alumnes amb TDAH rebin l’atenció que necessiten» i «encara que els recursos siguin escassos, la distribució s’hauria de fer d’acord amb les necessitats específiques de cada curs». Ricard Forones, director de l’escola Jaume I de Pineda de Mar, creu que «redistribuir els recursos quan ja estem sota mínims és molt, molt complicat».
De totes maneres, una de les coses que els mestres consideren més importants és el paper de les famílies. De Jesús ho ha deixat clar: «L’escola ja es pot esforçar i donar una atenció personalitzada, però si els pares no s’impliquen i segueixen els consells que els donen costarà més que l’infant se’n surti».

Enllaç a la noticia original escrita al Diari d'Educació : El Diari de l'Escola d' Estiu

dissabte, 20 de juny de 2015

CONFERÈNCIA ACTITUD I PUNT: DES DE LES CAPACITATS DIVERSES A LA NORMALITZACIÓ.

Crònica de l'acte de tancament de curs 2014-2015 que va tenir lloc a la seu de l'ACPO el 16 de juny per la tarda. 

Aquesta crònica, com passa en fotografia, no farà justícia a l’acte que varem viure i gaudir ahir a la seu de la nostra associació.


La Francis Rosa ens va presentar els components de la taula, tots tenen dificultats per percebre visualment el que els envolta però tots estat dotats d’una gran capacitat per percebre parts de la realitat que a molts ens passa per alt, el paissatge sonor de les ciutats, dels pobles, el cant dels ocells que també habiten entre nosaltres encara que no els veiem.... L’Anna Costa, que en aquests moments és capaç de guarir altres persones amb les seves mans des de la Clínica Universitària de Fisioteràpia, ens va recitar poesia i ens va guarir les oïdes tant exposades a paraules malsonants. En Miquel Albert, que amb la seva veu profunda i temperada, llegint dos poemes en Braille, com fa a través de la ràdio, ens va fer parar atenció en la lletra d’una cançó vital i entusiasta que posa en valor el més preuat de la vida, la capacitat d’estimar.



Quines capacitats que tenen aquestes persones que ens has portat Angel!! La poesia i la música ens va fer parar atenció sobre les possibilitats de fer una societat més humana, més plàcida i justa per a tothom.

L’Angel Mas ens va fer veure un paisatge ple de contrastos, en la societat i en l’entorn educatiu. Ens ha posat a les fosques per donar prioritat a les lletres i a les melodies, per activar els receptors dels sentiments.

Ha posat sobre la taula les paraules que poden fer més mal, faltar més al respecte:
DISCAPACITAT, MINUSVÀLID, INCLUSIÓ, INTEGRACIÓ, els seus silencis escènics ens van fer adonar del mal que poden arribar a fer. La més utilitzada darrerament, INCLUSIÓ, implica que l’altre ja està fora, que hem traçat una línia fronterera entre els que formem part d’una societat i els que demanen entrar-hi per formar-ne part. Cal no confondre acceptació amb tolerància, aquesta darrera expressió implica superioritat d’un sobre l’altre. La poesia ens demostra el poder de les paraules. Les paraules poden expressar amor cap a l’altre o el pot fer sentir exclòs, despreciat....La NORMALITZACIÓ arriba quan hi ha acceptació i RESPECTE. Un altre silenci escènic de l’Àngel ens fa pensar.

En l’entorn educatiu, cal cercar noves paraules per expressar la diferència i la SINGULARITAT.
El diccionari ens proporciona un munt de conceptes més adequats:

EQUITAT, COOPERACIÓ, PERTINENÇA, DRET....

L’acte docent, com a relació entre una persona que imparteix uns coneixements a un alumnat, porta un embolcall de metodologia, activitats, materials, etc. Hi ha molt al darrera d’un acte educatiu: assessorament, treball en xarxa, etc Tot això és necessàri? SI És suficient? NO. Hi ha una altra escola i una altra societat necessària. Entranyable, punyent, provocador, ple d’humanitat, l’acte ens va tocar el crostó a tots els components d’aquesta societat. Ens va preguntar si en el dia a dia tractem a tothom per igual. Si la SINCERITAT i la CONSIDERACIÓ de l’altre són components de la nostra ACTITUD diària.

L’acte educatiu que ha fet l’Àngel avui ens ha fet millors persones, amb la seva COHERÈNCIA, ens ha demanat NATURALITAT en els actes quotidians cap a tots els éssers humans, sigui quina sigui la seva SINGULARITAT.
Crònica creada per Ma. Dolors Gòmez Isach

dilluns, 15 de juny de 2015

Marc d'intervenció de l'Orientació a l'educació secundària i a l'EAP dins el Sistema Inclusiu


L'ACPO organitza per al nou curs escolar 2015-2016 una formació que persegueix l'objectiu de delimitar les funcions de l'orientador de centre i l'assessor psicopedagògic de l'EAP dins el marc normatiu, així com concretar els àmbits d'intervenció de l'orientador i de l'assessor psicopedagògic de l'EAP en el marc del sistema inclusiu.

Aquesta formació compta amb el certificat de reconeixement del Departament d'Ensenyament.

El preu per associats a l'ACPO és de 40,00 euros ( 100,00 euros per als no associats). Les persones que s'assocïn gaudiran d'un 50% de bonificació del preu de la quota anual que se descompte és de 55 euros i 22 euros per estudiants i persones jubilades o en situació d'atur.

Per a inscriure's, o preguntar qualsevol dubte sobre el curs o sobre l'ACPO cal remetre un mail a secretaria@acpo.cat

dissabte, 6 de juny de 2015

Acte de clausura del curs: Taula d'experts " Actitud i punt: des de les capacitats diverses a la normalització"

Inscripció gratuïta escrivint a secretaria@acpo.cat, indicant a l'assumpte "taula d'experts"

Amb motiu de la clausura del curs 2014-2015, l'ACPO organitza el proper 16 de juny a les 18.00h una Taula d'experts que es presenta amb el títol "Actitud i punt: des de les capacitats diverses a la normalització".

Us hi esperem!



dissabte, 30 de maig de 2015

Publicat el LLIBRE D'ACTES del I Congrés Barcelona Inclusiva 2014

Aquest cap de setmana darrer de maig es compleix el primer aniversari del Congrés Internacional Barcelona Inclusiva 2014

Va ser un esdeveniment únic, amb convitats de gran alçada i amb molta participació on es van poder compartir experiències inclusives en tots els nivells i aspectes de la vida de l'individu i de la societat.

És una satisfacció per l'ACPO poder compartir avui el Llibre d'Actes del Congrés ISBN: 978-84-606-6430-7

Des d'aquest enllaç el podeu consultar, i està també a l'apartat de Documents d'aquesta web.



A un any d'aquest Congrés que va posar el seu objectiu en la Inclusió compartim amb vosaltres el MANIFEST que es va redactar en acabar el congrés.



ÉS POSSIBLE CONSTRUIR UNA SOCIETAT INCLUSIVA!
La globalització ha significat creixement tecnològic i científic, desenvolupament en les comunicacions i en la mobilitat tant de les persones com de la informació, reducció de les distàncies, augment d’intercanvis i desenvolupament d’un model econòmic basat en la sobreexplotació de les persones i del medi ambient.
Ha significat, també, el debilitament de la capacitat real de decisió dels estats, la pèrdua de poder d’actuació de la ciutadania i, conseqüentment, la proliferació de la marginació, la vulnerabilitat social i la indignitat.
Així mateix, la globalització ha significat l’intent d’imposar els valors del mercat sobre els valors socials bàsics: “justícia, igualtat, llibertat i solidaritat”
“Reinventem junts el concepte de progrés, en els nostres països”
Es comparteixi o no aquest diagnòstic, hi ha acord en que és un fenomen que caracteritza una realitat més complexa, dinàmica i incerta que en les èpoques anteriors i, segurament, fa imprescindible revisar els plantejaments econòmics, socials i pedagògics en quals s’ha basat i que fins ara s’han plantejat. Per tant, la creixent complexitat del coneixement del món, l’enfortiment de les societats democràtiques, la construcció de la identitat individual i col·lectiva com a ciutadans i ciutadanes, haurien de ser els referents als quals els discursos i plantejaments donessin respostes.
Els models socials i econòmics sorgits a finals del segle XX i a principis del XXI, no només han portat el model de la societat neoliberal de l’individualisme, del consum i de l’exclusió, sinó que han fet possible i construït propostes basades en el bé comú i en els drets universals.
La construcció d’una societat basada en el bé comú significa la introducció de paràmetres de col·laboració i cooperació social, significa la recuperació de valors comunitaris i que els principis de justícia i equitat permetin afavorir els més febles per ser, en l’actualitat, els principals destinataris de l’exclusió.
Proposem com a referència les següents premisses:
 La redistribució com a contracte basat en drets, considerant la cohesió social com a principi fonamental, superant la discrecionalitat de l’assistencialisme.
– La regeneració institucional i la regeneració social com a eina útil per assumir els riscos col·lectivament, amb responsabilitat de tots.
– La prevalença dels principis de la solidaritat i la subsidiarietat.
 La consideració de la despesa social com “inversió social”, prioritzant aquells àmbits que són més correctors en termes de desigualtat: sanitat, educació, pensions i rendes mínimes.
 La coresponsabilitat intergeneracional en la qual els joves assumeixin un paper actiu participant i en plenitud en la societat.
 Un major paper de la societat civil, un enfortiment “del que és públic com comunitari”
 La implementació de polítiques familiars eficaces i amb recursos suficients.
Proposem la implementació d’altres mirades, la creació de nous escenaris i l’elaboració de propostes participades:
ALTRES MIRADES
Una mirada que ens permeti ser iguals en drets per a ser iguals de fet.
Una mirada del i cap al “jo com a subjecte” i del i per a “nosaltres com a comunitat”.
Una mirada que faci un reconeixement explícit de la diversitat des de la inclusió de les diferències.
Una mirada basada en el reconeixement de l’altre com a semblant, en el reconeixement de la diversitat i el respecte de la identitat com a factors de justícia social.
NOUS ESCENARIS
Nous escenaris per entendre i atendre el canvi d’època, on les persones siguin considerades com a subjectes i no com a objectes de les decisions polítiques.
Escenaris on els professionals intervinguin en les decisions dels espais econòmics, socials i educatius, des de l’ètica professional, des de les propostes associatives, des de la transversalitat social i no des de la imposició del poder.
Escenaris que permetin l’existència d’organitzacions i models horitzontals i no jeràrquics.
Escenaris en els quals els ciutadans siguem agents insubstituïbles per a la construcció del nostre món moral.
Escenaris que permetin entendre que el món pertany a tots, que les institucions som nosaltres i que cal ser lliures, per arribar a ser.
Concretament…
“Si rebutgem ser els protagonistes d’aquesta història podem tenir la certesa que ningú pot fer-la. Els ciutadans som insubstituïbles en la construcció del nostre món moral”.
Entendre l’Educació en sentit ampli implica que l’educació no hauria d’entendre únicament com a via per a la transmissió d’uns continguts o coneixements, sinó que s’hauria d’entendre com un procés per crear les condicions d’aprenentatge que vagin en aquesta línia més oberta, global i comprensiva. En aquest sentit, en primer lloc hauríem de pensar en promoure l’autonomia, la interdependència, la participació, la implicació i la transformació de la societat i, en segon lloc, en la indagació, l’anàlisi crítica, la reflexió i la construcció conjunta de coneixement.
Atendre des de l’ Orientació a les prioritats socials i educatives en tot el cicle vital del subjecte, promovent la transversalitat, la decisió compartida i el treball en xarxa.
Entendre la funció Orientadora des de la personalització de la intervenció, tenint en compte trajectòries individuals i contextos per formar aprenents competents.
Atendre l’Orientació de polítiques que promoguin la construcció d’espais per als més vulnerables, en lloc de potenciar el desenvolupament dels més forts.
Entendre l’Orientació sobre la inclusió com la creació d’un diàleg necessari, permanent i renovat a l’escola, a la feina i a la societat.
Atendre des de l’ Orientació a la necessària informació i formació del professorat per capacitar-lo tant des de la perspectiva científica com social i emocional.
Entendre per Inclusió aquella situació de confort en la qual es desenvolupa la potencialitat de l’ésser humà tenint en compte el seu context social.
Atendre la redefinició de pràctiques psicopedagògiques i d’orientació professional en escoles, centres i espais professionals, desenvolupant propostes i indicacions inclusives.
Entendre que només el diàleg, la comunicació i el respecte marcaran les decisions en Orientació Inclusiva.
Atendre propostes de dinamització constant en l’entorn social, amb el convenciment que únicament la Comunitat, en conjunt, podrà provocar les modificacions necessàries.
Barcelona, ​​novembre de 2014
Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO)
Associació Catalana d’orientació (ACO)