dissabte, 30 de maig de 2015

Publicat el LLIBRE D'ACTES del I Congrés Barcelona Inclusiva 2014

Aquest cap de setmana darrer de maig es compleix el primer aniversari del Congrés Internacional Barcelona Inclusiva 2014

Va ser un esdeveniment únic, amb convitats de gran alçada i amb molta participació on es van poder compartir experiències inclusives en tots els nivells i aspectes de la vida de l'individu i de la societat.

És una satisfacció per l'ACPO poder compartir avui el Llibre d'Actes del Congrés ISBN: 978-84-606-6430-7

Des d'aquest enllaç el podeu consultar, i està també a l'apartat de Documents d'aquesta web.



A un any d'aquest Congrés que va posar el seu objectiu en la Inclusió compartim amb vosaltres el MANIFEST que es va redactar en acabar el congrés.



ÉS POSSIBLE CONSTRUIR UNA SOCIETAT INCLUSIVA!
La globalització ha significat creixement tecnològic i científic, desenvolupament en les comunicacions i en la mobilitat tant de les persones com de la informació, reducció de les distàncies, augment d’intercanvis i desenvolupament d’un model econòmic basat en la sobreexplotació de les persones i del medi ambient.
Ha significat, també, el debilitament de la capacitat real de decisió dels estats, la pèrdua de poder d’actuació de la ciutadania i, conseqüentment, la proliferació de la marginació, la vulnerabilitat social i la indignitat.
Així mateix, la globalització ha significat l’intent d’imposar els valors del mercat sobre els valors socials bàsics: “justícia, igualtat, llibertat i solidaritat”
“Reinventem junts el concepte de progrés, en els nostres països”
Es comparteixi o no aquest diagnòstic, hi ha acord en que és un fenomen que caracteritza una realitat més complexa, dinàmica i incerta que en les èpoques anteriors i, segurament, fa imprescindible revisar els plantejaments econòmics, socials i pedagògics en quals s’ha basat i que fins ara s’han plantejat. Per tant, la creixent complexitat del coneixement del món, l’enfortiment de les societats democràtiques, la construcció de la identitat individual i col·lectiva com a ciutadans i ciutadanes, haurien de ser els referents als quals els discursos i plantejaments donessin respostes.
Els models socials i econòmics sorgits a finals del segle XX i a principis del XXI, no només han portat el model de la societat neoliberal de l’individualisme, del consum i de l’exclusió, sinó que han fet possible i construït propostes basades en el bé comú i en els drets universals.
La construcció d’una societat basada en el bé comú significa la introducció de paràmetres de col·laboració i cooperació social, significa la recuperació de valors comunitaris i que els principis de justícia i equitat permetin afavorir els més febles per ser, en l’actualitat, els principals destinataris de l’exclusió.
Proposem com a referència les següents premisses:
 La redistribució com a contracte basat en drets, considerant la cohesió social com a principi fonamental, superant la discrecionalitat de l’assistencialisme.
– La regeneració institucional i la regeneració social com a eina útil per assumir els riscos col·lectivament, amb responsabilitat de tots.
– La prevalença dels principis de la solidaritat i la subsidiarietat.
 La consideració de la despesa social com “inversió social”, prioritzant aquells àmbits que són més correctors en termes de desigualtat: sanitat, educació, pensions i rendes mínimes.
 La coresponsabilitat intergeneracional en la qual els joves assumeixin un paper actiu participant i en plenitud en la societat.
 Un major paper de la societat civil, un enfortiment “del que és públic com comunitari”
 La implementació de polítiques familiars eficaces i amb recursos suficients.
Proposem la implementació d’altres mirades, la creació de nous escenaris i l’elaboració de propostes participades:
ALTRES MIRADES
Una mirada que ens permeti ser iguals en drets per a ser iguals de fet.
Una mirada del i cap al “jo com a subjecte” i del i per a “nosaltres com a comunitat”.
Una mirada que faci un reconeixement explícit de la diversitat des de la inclusió de les diferències.
Una mirada basada en el reconeixement de l’altre com a semblant, en el reconeixement de la diversitat i el respecte de la identitat com a factors de justícia social.
NOUS ESCENARIS
Nous escenaris per entendre i atendre el canvi d’època, on les persones siguin considerades com a subjectes i no com a objectes de les decisions polítiques.
Escenaris on els professionals intervinguin en les decisions dels espais econòmics, socials i educatius, des de l’ètica professional, des de les propostes associatives, des de la transversalitat social i no des de la imposició del poder.
Escenaris que permetin l’existència d’organitzacions i models horitzontals i no jeràrquics.
Escenaris en els quals els ciutadans siguem agents insubstituïbles per a la construcció del nostre món moral.
Escenaris que permetin entendre que el món pertany a tots, que les institucions som nosaltres i que cal ser lliures, per arribar a ser.
Concretament…
“Si rebutgem ser els protagonistes d’aquesta història podem tenir la certesa que ningú pot fer-la. Els ciutadans som insubstituïbles en la construcció del nostre món moral”.
Entendre l’Educació en sentit ampli implica que l’educació no hauria d’entendre únicament com a via per a la transmissió d’uns continguts o coneixements, sinó que s’hauria d’entendre com un procés per crear les condicions d’aprenentatge que vagin en aquesta línia més oberta, global i comprensiva. En aquest sentit, en primer lloc hauríem de pensar en promoure l’autonomia, la interdependència, la participació, la implicació i la transformació de la societat i, en segon lloc, en la indagació, l’anàlisi crítica, la reflexió i la construcció conjunta de coneixement.
Atendre des de l’ Orientació a les prioritats socials i educatives en tot el cicle vital del subjecte, promovent la transversalitat, la decisió compartida i el treball en xarxa.
Entendre la funció Orientadora des de la personalització de la intervenció, tenint en compte trajectòries individuals i contextos per formar aprenents competents.
Atendre l’Orientació de polítiques que promoguin la construcció d’espais per als més vulnerables, en lloc de potenciar el desenvolupament dels més forts.
Entendre l’Orientació sobre la inclusió com la creació d’un diàleg necessari, permanent i renovat a l’escola, a la feina i a la societat.
Atendre des de l’ Orientació a la necessària informació i formació del professorat per capacitar-lo tant des de la perspectiva científica com social i emocional.
Entendre per Inclusió aquella situació de confort en la qual es desenvolupa la potencialitat de l’ésser humà tenint en compte el seu context social.
Atendre la redefinició de pràctiques psicopedagògiques i d’orientació professional en escoles, centres i espais professionals, desenvolupant propostes i indicacions inclusives.
Entendre que només el diàleg, la comunicació i el respecte marcaran les decisions en Orientació Inclusiva.
Atendre propostes de dinamització constant en l’entorn social, amb el convenciment que únicament la Comunitat, en conjunt, podrà provocar les modificacions necessàries.
Barcelona, ​​novembre de 2014
Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO)
Associació Catalana d’orientació (ACO)







divendres, 15 de maig de 2015

Taula d' Experts organitzada el 19 de març: Avaluar o Examinar ?


El passat 19 de març de 2015 va tenir lloc la taula d’experts amb títol “Avaluar o examinar?”. Va ser organitzada per l'ACPO en el marc de les diferentes jornades, formacions o taules que esperem poder dur a terme al llarg de l'any.

La taula, moderada per el Director de l'Institut Arquitecte Manuel Raspall i membre de la Junta de l'ACPO Alex Letosa,  es va desenvolupar amb l’exposició dels tres ponent i un més que interessant debat posterior a partir de les diferents preguntes dels assistents. 

En primer lloc, el professor de la facultat de Ciències Socials i Jurídiques de la Universidad Carlos III de Madrid,  Juan Andrés Ligero, va exposar, amb dades, la importància i la incidència de factors socioeconòmics en l’èxit educatiu, així com la dificultat en l’adequació de les avaluacions externes amb els objectius de centre (prioritats de treball dels centres educatius). 


El doctor en Pedagogia i actual Secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament, Joan Subirats, va fer posteriorment una interessant dissertació de la funció avaluadora de l’ensenyament en relació a l'actual situació socioeconòmica. 

Finalment, el doctor en Ciències Econòmiques Joan Mateo va donar a conèixer les diferències i les carències de les avaluacions externes que donen lloc a l’informe PISA, així com la necessitat del canvi de concepte d'avaluació d’un punt de vista de control a un punt de vista de construcció. 

Per acabar, les preguntes i debat obert amb els assistents va ser prou interessant, amb idees que van deixar palès que tots els professionals presents compartíem les premisses presentades pels ponents.

Cal destacar a més, l'afluència en l'assitència a l'acte, que es va dur a terme de forma gratuïta i que va tenir repercusions a les xarxes socials en el moment que va tenir lloc. 

L'ACPO està organitzant properament la Jornada Anual del mes de Novembre, així com una propera formació reconeguda per el Departament d'Ensenyament de la que us n'informarem properament. 


dilluns, 4 de maig de 2015

Manifest sobre l’Informe Pediàtric per a l'escolarització a P3


Davant la proposta de la Consellera d’Ensenyament (nota de premsa), en relació a l’Informe Pediàtric, i les opinions i/o declaracions d’Associacions i Entitats que han ocasionat, volem expressar la nostra sorpresa i estranyesa vers aquest fet!

Tanmateix manifestem que, aquest enrenou que ha motivat el tema, ens ha plantejat un seguit de qüestions que tot seguit exposem:

- D’antuvi, la Consellera obvia el treball de coordinació entre els professionals i Serveis (CDIAP, EAP, CAP, CSMIJ, EBASP...) que es duu a terme arreu de Catalunya. Tanmateix, caldria potenciar aquesta coordinació augmentant la dotació de professionals en els diferents Serveis i Centres Educatius.

- En quant a la detecció de necessitats educatives en els Centres d’alta complexitat, el Departament d’Ensenyament, en la Resolució Ens /906/2014 publicada al DOGC 30-04-2014, explicita els Centres que tenen la consideració de Centre de complexitat màxima en funció d’uns indicadors de context que especifiquen les diverses situacions. Per tant, considerem que les necessitats ja estan detectades, i el que caldria és incidir en mesures preventives eficaces com:

 Potenciar les Escoles Bressol


 Crear espais d’acompanyament a les famílies


Potenciar els CDIAP com a Servei necessari en l’atenció primerenca dels infants amb riscs, detectats pels Pediatres i/o Hospitals, Escoles Bressol i Serveis Socials.

 Implementar en els Centres Educatius:

1.- la formació del professorat
2.- l'augment de recursos humans: tècnics d’educació infantil, mestres de suport per a l’Educació Especial, mestres d’audició i llenguatge, i vetlladors, en tots els centres

3.- l'augment del temps de dedicació dels professionals de l’EAP i dels professionals dels Serveis Educatius Específics (CREDEV, CREDA, SEEM, SEETDIC) per atendre els docents, les famílies i l’alumnat que ho requereixi, establint coordinació amb la xarxa Sociosanitària del sector.


Com a professionals de l’àmbit psicopedagògic, valorem el treball en xarxa, imprescindible per establir la coordinació entre els Serveis Educatius, Socials i Sanitaris del territori, i fer les atencions que se’n derivin, tant amb l’alumnat com amb les seves famílies. Potenciant el treball en xarxa evitarem assenyalar l’alumne en un informe  que pot  condicionar les seves expectatives futures; l’infant està en un moment evolutiu on cal potenciar expectatives d’èxit, reforçant l’entorn familiar i educatiu.

Amb la demanda d’aquest Informe Pediàtric sembla que el Departament d’Ensenyament vol donar la impressió  d’una acció positiva. Si realment el Departament d’Ensenyament i el Govern de la Generalitat tenen la voluntat i l’interès de promoure canvis per a la millora de l’Educació, el camí emprés no és l’adequat.
Estem convençuts  que aquesta acció no aportarà  cap millora. El què cal és potenciar i ampliar els recursos existents, tot al contrari del què s’ha anat fent els darrers cursos, on s'han minvat significativament tots els recursos.

Junta de l'ACPO
abril de 2015